El dimarts 14 la Ivette ens va explicar com passa un numero decimal a binari, els numeros dicimals son el 3, el 2, el 4... I els binaris son el 0 i 1. Per passar un numero dicimal a binari hem de dividir per exemple el 3 entre 2 i el resultat que done l'hem de tornar a dividir per 2 fins que la divisió dongui 1. Quan l'Ivette ens va explicar aixo ens feia aixecar a la pissarra per proba-ro a vera si ens surt. I quan s'ha acabat la classe l'Ivette ens ha donat deures de aixo per proba-ro a casa.
El divendres 16 la Ivette ens va explicar com passar un numero binari a dicimal : per passar un numero binarri a dicimal haviem de multiplicar-lo per exemple si teniam 111000 agafavem 1 el multiplicavem per 2 i l'alavavem a la resta de numeros que hi quedaven per el darrere del 1. I tota l'hora de classe vem estar repsassan aixo, i la Ivette feia aixacar voluntaris a la pissarra avera si els hi surtira. Com va dir l'Ivette el dilluns que haviem de explicar el soprano, el mezzosoprano...
Una soprano és la cantata femenina amb la veu més aguda, del la per sota del do central fins al do alt dues octaves per sobre del central, tot que algunes sopranos poden arribar a notes més agudes. Dintre de la veu de soprano trobem distints matisos, de manera que es poden classificar en diferents tipus, malgrat que les fronteres no són gens nítides i una mateixa soprano pot adaptar-se a diferents matisos o fins i tot pot evolucionar la seva veu durant la seva carrera lírica.
Soprano lleugera o de coloratura: Es una veu de gran abast en els aguts. La soprano lleugera posseeix una veu de gran nitidesa i agilitat que li permet grans ornaments, per exemple, refilar sense dificultat.
Soprano soubrette: Similar a la soprano lleugera, però amb un timbre i una tesitura més greus.
Soprano liríca: Timbre més lleuger i amb un estil més cantabile que la pròpia soprano lleugera. A més, també assoleix major expressivitat i volum.
Soprano lírica lleugera: Veu intermèdia, capacitada per a escometre gran part dels papers de soprano lleugera i lírica. Resulta menys àgil i aguda que la lleugera, però com a contrapartida, té una zona més reduïda en els greus que la lírica.
Soprano spinto: Supera en potència i expressió a la soprano lírica. Un exemple és Galina Gorchakova com Floria Tosca a Tosca de Giacomo piccini.
Soprano dramatica : Veu poderosa i expressiva. Posseïx uns greus més rics que la soprano lírica spinto i el timbre és més marcat.
La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.
Mezzosoprano lleugera. Gairebé equivalent a la soprano dramàtica, però amb més agilitat.
Mezzosoprano lírica. Veu amb els greus reforçats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un vibrato ràpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i arpegis.
Mezzosoprano dramàtica: Equiparable a la soprano dramàtica, encara que els seus greus són molt més rics i potents.
En música , tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Tenor lleuger: Té una veu àgil, capacitada per una perfecta vocalització, encara que amb uns aguts limitats.
Tenor líric: Aquesta és la tessitura més freqüent de la veu de tenor i el seu so és suau, però no està gaire valorat en els termes d'extensió.
Tenor còmic: Té un timbre clar i suau, amb gran capacitat de modulació del volum i per afrontar els passatges de coloratura amb extrems aguts.
Tenor dramàtic : Té una veu poderosa amb una vocalització tensa i exultant, emesa generalment de pit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario